Ciutat de lletres rep la visita de l’escriptor Josep Ramon Bach

CIUTAT DE LLETRES

Josep Ramon Bach va visitar Ciutat de lletres.

Ens va parlar de la seva poesia des de l’inici fins al darrer llibre que ha estat guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés.

Va llegir poemes de tota la seva carrera i ens va explicar algunes anècdotes divertides sobre l’ofici d’escriure.

Val a dir que és un dels poetes que millor reciten la pròpia obra.

 

bachs

View original post

Ciutat de lletres rep la visita de l’escriptor Josep Ramon Bach

Josep Ramon Bach va visitar Ciutat de lletres.

Ens va parlar de la seva poesia des de l’inici fins al darrer llibre que ha estat guardonat amb el Premi Vicent Andrés Estellés.

Va llegir poemes de tota la seva carrera i ens va explicar algunes anècdotes divertides sobre l’ofici d’escriure.

Val a dir que és un dels poetes que millor reciten la pròpia obra.

 

bachs

Ciutat de lletres ha rebut la visita de Carlos Vitale

Carlos Vitale, escriptor i traductor, va venir a parlar-nos de la seva feina com a traductor.

És un dels traductors de l’italià més ben considerats. Entre molts d’altres destaca la traducció de Giuseppe Ungaretti, Cesare Pavese, Sandro Penna.

Va ser molt interessant conèixer la feina dura i, massa sovint invisible, de la persona que ens fa possible entrar a l’obra de grans autors estrangers.

vitale

Màrius Sampere a Ciutat de lletres

El proper divendres dia 26 de febrer a les 11h inaugurem les nostres cites poètiques amb Màrius Sampere.
Ens fa molta il·lusió compartir una estona amb aquest magnífic poeta.
Tothom serà benvingut. Només cal que confirmeu l’assistència a
margaridacodina@gmail.com o bé trucant al 606440730.
És important saber quants serem per mirar d’organitzar l’espai.
Moltes gràcies.

Gràcies, Josep.

Per donar-te una opinió del  llibre en poques paraules, et diria que durant tota la lectura m’han brillat els ulls.

Be de fet l’he llegit dues vegades, ja saps que jo sóc emocionalment de ciències ( Ah i no descarto llegir-lo de nou ). En  la primera em vaig tenir que fer un croquis dels noms dels personatges i famílies implicades per no equivocar-me i vèncer el dinamisme del inici.

Tot i que em va costat obrir el llibre, perquè les festes i uns viatges m’han acaparat, començant l’any em vaig dir que ja era l’hora i el cap de setmana passat Reis vaig fer la primera lectura, que em va atrapar tant de seguida que ho vaig fer-ho  tres “tirades”. Crec que es un llibre per llegir en tranquil·litat i solitud per a poder gaudir de cada idea i la seves dimensions.

No es un llibre de viatge d’avió llarg, ni novel·la de lleure a l’estiu per descansar. Et dic això per la profunditat i sobre tot per la visió que te de diferents etapes de les nostres vides que et fa estar completament enganxat .

Es un llibre que de seguida et porta a la pròpia nostàlgia i t’haig de confessar que la seva lectura m’ha fet aflorar molts pensaments: Jo de petit vaig viure al carrer Hospital durant 4 anys, el meu pare que sempre va viure allí era un “enamorat” del barri. Encara me’n recordo  historietes, explicacions i anècdotes que durant tota la vida he anat sentint ( Barrio Xino, els americans, les famílies, …..) i fins hi tot he arribat a posar noms de la Magda i la Mercè dins la meva família. I moltes coses mes que et comentaré personalment.

També et comentaré tots els temes que toques: la família, la incertesa, les malalties, la marginació, les diferents etapes de la vida i fins i tot el voraç capitalisme. També m’ha sobtat majoritàriament que les protagonistes són dones ( ho trobo molt positiu ).